Tècniques de gestió de conflictes

En els processos de mediació, negociació i conciliació es permet un paper actiu a les persones que tenen el conflicte, cosa que permet que les persones s'involucrin més a la resolució i obtinguin resultats recíprocs. En canvi, en l'arbitratge i el judici les persones tenen un paper passiu, ja que és una altra persona qui decideix la resolució.

La mediació:

La persona mediadora ha d'intervenir el mínim possible i de manera imparcial:

Facilitar que la negociació discorre per les vies adequades.

Fer possible l'adopció d'acords.

Via molt adequada si les parts tenen voluntat d'acord i si volen continuar mantenint la seva relació després de la resolució.

La negociació:

És la gestió o resolució de conflictes el procés mitjançant el qual les parts dialoguen sobre el problema i intenten arribar a una solució satisfactòria per a ambdues, atorgant-se mútues concessions, sense necessitats de la intervenció d'una tercera part.

Objectiu: un acord que comporti una satisfacció mútua d'interessos.

Ben gestionada porta a un resultat just i equitatiu per a ambdues parts.

Ajuda a establir prioritats: com les parts han de renunciar a parts dels seus interessos.

Ambdues parts han d'estar disposades a dialogar, negociar o sacrificar part dels seus interessos.

La conciliació:

Es fa en un centre de conciliació o en un jutjat de Pau.

Solució ràpida, eficaç i econòmica, sense recórrer a un procés judicial.

La decisió final sempre serà de les parts:

adopten lliure voluntàriament els seus acords.

Assessorades o assistides per una tercera part, considerada experta.

Els acords quedaran a l'acta conciliació.

És d'obligat compliment.

Les parts han d'estar disposades:

A treballar activament en la resolució del conflicte.

A acceptar els acords i acomplir-los.

L'arbitratge:

és el mètode per a la gestió o resolució de conflictes en el qual les parts interessades se sotmeten voluntàriament a la tutela d'una tercera persona de la seva confiança, àrbitre, que està desproveït de la condició d'òrgan judicial.

Encomanar la solució a un tercer.

Més simple i econòmic que un procés judicial.

Ideal si les parts volen sotmetre el seu conflicte a un tercer que no sigui un jutge.

Les parts han d'estar disposades a acceptar el resultat:

vinculant: d'obligat compliment.

No vinculant: les parts no renuncien a una acció judicial.

El judici, com a última instància.

Una tercera part imparcial (jutge o jutgessa) imposa la solució al conflicte, la sentencia:

És d'obligat compliment.

Sol beneficiar solament a una part.

No precisa voluntarietat ni col·laboració de les parts.